dijous, 21 de maig de 2009

Anna Català i Dalmau

Ens ha deixat l'Anna Català i Dalmau (1965-2009) d'editorial Dalmau.

L'Anna havia estat una treballadora incansable dintre del món editorial català i digne successora de la nissaga Dalmau, l'avi de la qual, en Rafael Dalmau, militant de Nosaltres Sols!, va crear Rafael Dalmau Editor, editorial compromesa, com poques, en la Cultura Catalana i en Llibertat de la nostra Pàtria.

Anna, et recordarem!

dissabte, 9 de maig de 2009

Joan Baptista Basset i Ramos


Joan Batiste Basset i Ramos (Alboraia, 1654 - Segovia >1725). Militar que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al front dels maulets.
Nascut en el si d'una família d'artesans, el seu pare, Joan Basset, era fuster, escultor i daurador d'imatges i retaules. La seva mare es deia Esperança Ramos.
Fou un militar professional de l'exèrcit austríac de l'Arxiduc Carles i formava part de la flota angloholandesa que envià el pretendent austríac per a prendre possessió com a rei a Madrid el 1704. Després de prendre la vila de Gibraltar i bombardejar Alacant[1], desembarcaren a la ciutat de Dénia el 17 d'agost del 1705. Allí restà Basset com a General de les forces austriacistes que, en poques setmanes, arribaren a la ciutat de València, on proclamaren rei a Carles d'Àustria. El febrer del 1706 organitzà la defensa de Xàtiva que rebutjà victoriosament les tropes borbòniques.
Va capitanejar la revolta valenciana, que contra el govern absolutista i centralitzador de Felip V, sumat a les reivindicacions dels camperols contra els nobles, i les dels comerciants i menestrals de les ciutats contra el poder dels francesos i a favor del lliure comerç amb Holanda i Anglaterra. Així esdevingué cap dels maulets, els lluitadors per la causa de la terra i del rei Carles, en contra dels «botiflers», nobles i partidaris del borbó Felip.
El fet d'haver promès als llauradors valencians (maulets) l'exempció de càrregues i tributs senyorials va fer que fos jutjat i empresonat pel mateix rei Carles. Arran de la derrota d'Almansa (25 d'abril del 1707) fou posat en llibertat per tal d'organitzar les poques forces fidels als austriacistes, cosa que no fou possible i només pogué reunir-les per la defensa de la ciutat de Barcelona, on va romandre fins a la caiguda de la ciutat l'11 de setembre del 1714.
Deu dies després de la capitulació de Barcelona, una vintena de caps militars austriacistes (entre els quals hi havia els valencians Joan Batiste Basset i Ramos, Josep Bellver, Sebastià Dalmau, Josep Torres i Eiximeno, i Francesc Maians) van ser detinguts per les tropes castellano-franceses, malgrat la promesa del duc de Berwick -conqueridor de Barcelona- que no hi hauria repressió contra els resistents en el setge de la ciutat. Empresonat pels borbons, van ser traslladats a Alacant[2] i des d'ací, en el cas de Basset a diverses presons com Ondarribia i Segòvia.
Anys després, el tractat de pau de 1725 entre Espanya i Àustria acordava l'alliberament de tots els presoners d'ambdós bàndols en la guerra de Successió. Tanmateix, Basset va ser privat d'abandonar la presó de Segòvia contràriament als seus companys que sí que ho feren i pogueren arribar fins a Viena [3].

[edita] Referències
Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies
La narració dels fets a càrrec de Saint-Simon
Les darreres investigacions sobre la seva etapa final contradiuen l'afirmació en la que es donava per segura la presència del general maulet a la cort austriacista a Viena una vegada finalitzada la guerra de Successió. El descobriment d'una carta, enviada des de Segòvia al secretari d'estat de Felip V, Juan Orndain, ha canviat totes les teories sobre el final de Basset.

[edita] Enllaços externs
Dossier sobre Basset, de Jordi Querol.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista_Basset_i_Ramos»

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.